L’altre dia vaig anar a missa, però no a un casament o bateig, on el capellà passa de puntetes sobre els actes més profunds de la litúrgia, sinó a un missa amb tots els seus complements.
Observada des d’un agnosticisme respectuós amb qualsevol creença, em varen sorprendre moltes de les coses que hi vaig veure.
D’entrada quanta gent anava a combregar. En els meus temps de catequesi ens varen ensenyar que per combregar havies d’estar net de pecat i per això havies de passar primer pel confessionari, però es veu que ara ja no cal explicar les teves malifetes de l’anima i esperar que aquest t’imposin una penitència, sinó que un es pot confessar de portes endins, directament amb el Suprem, com si fos una declaració “online”
Però aquest detall, que em va sorprendre gratament, va ser l’única modernitat que vaig observar en tota l’avorrida cerimònia.
Recordo les misses de post franquisme, amb capellans “pseudo-hippies” que varen incorporar les guitarres folk a les vores de l’Altar, convertint els càntics en cançons acústiques, duent texans sense alçacolls ni gaire protocol Diví, i ens duien d’excursió a Joanetes, on escoltàvem, mig amagats, les irreverents cançons de “Jesucrist Superstar”, cosa que enlluernava a uns adolescents necessitats de misticisme
L’altre dia va ser com si aquell moviment no hagués existit, com si una missa fos repetir mimèticament les mateixes frases, les cartes dels Apòstols, i uns càntics, tan solemnes com inintel·ligibles, que gairebé ningú va seguir.
Significativa la poca assistència i l’alta mitjana d’edat, que vistes les tendències de globalització de la població i el flux de persones, aviat els cristians estaran en desvantatja.
Llastimosa aquesta manca de seguidors, ja que poques organitzacions poden igualar la feina que fa l’església catòlica amb els més desvalguts de cada barri. Tothom es desfà en ajudes a països llunyans, però les Parròquies no obliden que aquí també tenim menjadors socials i gent que dorm a la cantonada, també a Figueres.
El que necessita la Església es un modern departament de màrqueting, que ja han passat mes de dos mil anys des de l’esdeveniment que es celebra a cada missa i cal adaptar-se als nous temps, com varen intentar aquells desapareguts capellans cumbaians.
