PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDA"
“Quan un arbre creix recte i difícilment el vent el torcerà”, aquesta frase que sembla un proverbi que un monjo calb amb túnica taronja li recepti al seu “petit saltamarges” de torn, no es mes que la moralina estreta de una conversa amb un professor de la nostra ciutat.
“Quan un arbre creix recte i difícilment el vent el torcerà”, aquesta frase que sembla un proverbi que un monjo calb amb túnica taronja li recepti al seu “petit saltamarges” de torn, no es mes que la moralina estreta de una conversa amb un professor de la nostra ciutat.
I, lògicament, feia referència a la educació dels fills.
Vinguin de famílies monoparentals, separats, homosexuals o de qualsevol mena, el contacte es essencial.
Ja se sap que els testos s’assemblen a les olles, i que de un bon pal també pot sortir una mala esquella, llavors es quan el valor de la paraula pot ser la llima que faci que aquesta esquella no punxi a ningú.
Una conversa a veu baixa te mes efecte que una discussió a crits, la televisió apagada durant els àpats, l’hàbit de la lectura, les confidències al mateix nivell, els problemes compartits, la confiança, els valors senzills.
Tot i que a l’Empordà podem presumir o patir els forts vents, hem de fer que els nostres arbres siguin forts i creixin amunt, rectes i ferms, resistents als tempestes que segur intentaran donar-li mala forma.
Sàvies paraules, de gran valor, que els pares hem de aprendre, enterrant mètodes del passat, per aconseguir una societat mes neta, ferma i valorada.
Feina de tots, però amb un missatge clar: que els mestres ensenyin i els pares eduquin, tenint sempre present que el valor que puja mes en les accions de la vida es el valor de les paraules.
